Antigona - Grecia Antiga

Un tercer grup és el que es planteja el problema del canvi. No se situa en un lloc geogràfic en concret. Per què hi ha ésser?

O LEGADO CULTURAL GREGO

Per què l'ésser canvia? Magna Grècia, sud d'Itàliaque nega la possibilitat del canvi perquè no podem conèixer el no-ésser. Màxim esplendor Antiga la cultura grega, Antigona - Grecia Antiga. Anys centrals del s. Època de la construcció del Partenó actual. Antigona escultor, autor del Partenó Representa l'antropomorfisme més perfecte. Moment en que apareix la democràcia com a sistema de http://newsandsocietyarticle.info/4169-diversos/pesquisa-normas-tecnicas.php. En filosofia hi ha dos grups importants: Són mestres ambulants; Grecia que van de ciutat en ciutat, educant els fills dels rics que volen dedicar-se a la política.

Tenen una concepció pràctica de la filosofia i defensen una teoria relativista del món. Els interessa el llenguatge i defensen el relativisme: Es preocupava per la definició dels conceptes ètics Què vol dir "el Bé", "la Justícia" En aquest període el problema fonamental és el Nomos la lleii la diferència entre les lleis físiques universals, no es poden manipular i les lleis polítiques concretes i manipulables.

En aquest moment té una gran importància el model de ciutadà: Home perfecte que s'anomena: Carles Riba en les seves traduccions a la Bernat Metge usa l'expressió: Aquest concepte tindrà una gran influència per a la cultura humanística arreu; especialment al Renaixement: Hi ha les dues personalitats centrals de la filosofia grega i de tots els temps: A Atenes tot el s.

IV està marcat per les conseqüències de la derrota a les guerres del Peloponès entre Esparta i Atenes.

Des del punt de Antiga de la filosofia es caracteritza per un esforç de clarificació de la metafísica. Plató amb la seva teoria de les idees posa Antiga de les bases de la cultura europea posterior.

Per Plató es fonamental afirmar que existeixen Idees i que aquestes Idees són Grecia model de les coses Grecia concretes. Les coses copien, Antigona - Grecia Antiga, Antigona o participen de les Idees perfectes, pures.

Període de crisis social i anarquia política. Des del punt de vista polític, es destrueixen les llibertats de les polis i es constitueix un Imperi, centralitzat. És Antigona període radicalment individualista. El problema fonamental és la moral, especialment la conducta individual. La pregunta que determina el període és: Al món hi ha el mal i el savi és el que sap assumir i acceptar el dolor. Per arribar a ser feliç cal practicar la moderació i "viure amagat"lluny de la ciutat.

Pels epicuris la felicitat exigeix apartar-se radicalment de la política que és una font de dolor, angoixa, Desenvolupen també el tema de l'amistat, que ha de ser el fonament de la relació entre els savis. L'amistat gairebé substitueix la política. Neguen que pugui existir qualsevol idea de veritat, tot és mentida, fals. Moment de decadència de la filosofia. Una part del seu vocabulari va ser posteriorment recuperada pels cristians. Volen recuperar el platonisme. Pot tenir cert interès per a comprendre la polèmica entre cristians i pagans i per conèixer el punt de vista pagà el Discurs veritable contra els Cristians, de l'epicuri tardà CELS Alianza Ed.

Mite, en grec, significa "paraula". És una narració fabulosa que s'explica per tradició. Al mite hi ha dos elements: L'Hermenèutica Interpretació; significació profunda. Tot el mite està en funció de l'hermenèutica, pretén transmetre un missatge a través d'imatges. El mite no és ni veritat ni mentida: Pas del mite al logos. Aquesta frase estrictament no és correcta.

El mite i el logos NO són contradictoris. Generalment els mites es classifiquen en tres tipus: Contes de la vora del foc. No pretenen explicar cap veritat sinó simplement divertir. Són antecedents del folklore. Aquests són l'antecedent de la filosofia. Tenen un caràcter existencial.

Dóna lliçons de comportament social i moral. En alguns períodes especialment al s. Els mites tenen també un sentit educatiu. Els mites grecs eren tramesos fonamentalment a través de dues obres literàries: Van ser escrites al s.

La Iliada és Antiga saga que recull l'entrada dels grecs al Mar Negre cap al s. La Ilíada, sobretot, ens narra un món primitiu, militar, amb palaus Antiga, molt jerarquitzat amb dues classes socials: És un món click at this page amb una barreja de déus i homes.

Els mites Grecs pretenen Grecia que al món hi ha Hubris ubris desmesura, excés i que aquesta desmesura s'ha de contrarestar a través de la prudència dels ciutadans sofrosine. Àte Antiga, encegament de l'ànima. El destí és imprevisible, per tant és perillós. La sort, el fat, purament atzarós. A partir de Sócrates la paraula daimon passarà a significar Antigona, forma de ser.

Els déus enceguen l'esperit d'algunes persones: Curiosament a Grècia la ceguesa física és considerada una forma de saviesa. Homer, el gran transmissor Antiga mites, era cec i es considerava que el cec era un savi perquè en realitat podia veure millor que els altres homes l'interior. Antiga que és pitjor és "encegar-se", Grecia ser prou fred a l'hora de reflexionar.

A la mitologia grega hi ha dos Grecia diferents de divinitats: Dionís és fill de Zeus i Sèmele, simbolitza els déus terrestres d'origen neolític vinculat als cultes neolítics de fertilitat és Antigona déu del joc, de la festa, del vi com a divinitat del vi li diuen Baco i les seves festes són les Bacanals ; també és el déu del Grecia i del deliri, Antigona - Grecia Antiga.

Com a déu aeri representa un concepte, un Antigona d'autocontrol i de moderació, més que no una pràctica. És, aproximadament, la simbolització del que nosaltres anomenem el seny. Dionís és un déu de la fecunditat, més primitiu: Aquests dos tipus de déus no es consideren com a contradictoris sinó com a complementaris, Antigona - Grecia Antiga. Antigona la vida humana hi ha al mateix temps, ordre, Antigona - Grecia Antiga, seny, mesura, Apol. No és correcta la interpretació que feia Nietzsche, que els veia com a principis contradictoris, són Antiga.

Els mites es poden classificar segons la seva funció en: Malgrat tot en molts mites apareixen barrejats els diversos elements en una mateixa narració.

D'aquí la importància de l'hermenèutica. Per a ell els mites feien referència a antics benefactors de la humanitat que havien estat convertits ens déus en agraïment per les seves accions o en reconeixement del seu saber. Així, argumentava, un home ignorat degué ser fa molts milers d'anys el primer a adonar-se que el foc es podia agafar a partir d'un incendi casual i usar-lo en benefici de la humanitat.

El record d'aquell benefactor fou l'origen del mite de Prometeu, que roba el foc als déus. O un gran metge com Asclepi fou convertit en déu de la medicina. Els centaures, per a Evemer, eren un record del moment en què la humanitat va domesticar el cavall i així successivament.

El mite és una forma artística i filosófica valuosa precisament perquè no es deixa exhaurir mai i -si som prou avisats- ens dirà coses noves i valuoses a cada lectura. En aquell moment a Grècia hi havia una civilització molt important: Creta era governada per un rei-sacerdot anomenat MINOS i constuia un imperi Talasocràtic és a dir, que el seu poder es fonamentava en el comerç marítim: A Creta hi havia una sèrie de palaus, o potser temples, el més conegut del qual és el de Knossos.

Tenien una escriptura ideogràfica. Les seves ciutats no eren amurallades, cosa que vol dir que era un imperi bastant assentat no tenia enemics. La vida es fonamentava en el comerç amb Egipte i amb els diversos pobles del Mediterrània.

L'escriptura a Grècia no va reaparèixer fins el s. Els aqueus i els doris eren pobles aristocràtics i guerrers que es van establir per Grècia formant polis ciutat-estat d'una extensió similar a la d'una comarca catalana, sempre més petites que una província actual.

La polis és la unió de diversos demos grups familiars o clans. Cada polis era independent i es podien agrupar unes amb les altres en cas de guerra. Els mites que parlen del naixement de ciutats representen sempre un heroi Teseu en el cas d'Atenes que obliga diversos demos a unir-se. Aquesta operació l'anomenaven "sinecisme". Les primeres polis eren militars i aristocràtiques. La consulta a l'oracle de Delfos i els Jocs.

Pels grecs, Delfos era l'omphalos el ventre del món. La paraula "joc" en grec es diu agon que significa també lluita i agonia moment entre el traspàs entre la vida i la mort. No eren, al menys fins al segle Va.

No és cert que hi hagués treva olímpica al menys no es va donar sempre. Pítics a DelfosÍtsmics a CorintNemeus Va viatjar al país dels Hiperboris i després va anar a Delfos. Allí va matar la serp Pitó. La tradició el presenta com un déu esbelt, d'atractiu extraordinari, símbol de la bellesa masculina i de la joventut. Els seus gràcils rínxols negres, de reflexos blavencs, li reportaveun gran èxit i molta admiració entre les nimfes, les muses i els mortals.

La seva planta preferida era el llorer. Li estava consagrat el Parnàs. Té per símbol l'arc guerra i la lira poesia. Dionís és un déu traci nord de Grècias'identificava amb les divinitats masculines de la fertilitat de la Natura.

Aviat fou assimilat al Panteó hel. És el déu del vi, de l'embriaguesa, de la vegetació i de la procreació. Suas peças simbolistas foram imitadas em toda a parte: Também de base religiosa, na Inglaterra, o teatro de T.

O mais autêntico teatro poético do século talvez seja o espanhol Garcia Lorca, de tragicidade sombria e forte seiva folclórica. Ibseniano nesse sentido foi o italiano Ugo Bettique manteve a tendência ibseniana de crítica social. No entanto, existem outros exemplos de manifestações teatrais anteriores aos gregos.

Na Índia, se acredita que o teatro tenha surgido com Brama. E nos tempos pré-helênicos, os cretenses homenageavam seus deuses em teatros, provavelmente construídos no século dezenove antes de Cristo.

Surgiu também a peça satírica: O espaço utilizado para as encenações, em Atenas, era apenas um grande círculo. Nomes importantes do teatro romano foram Plauto e Terêncio. Desta forma, as representações teatrais foram totalmente extintas. O renascimento do teatro se deu, paradoxalmente, através da própria igreja, na Era Medieval.

O teatro medieval religioso entrou em franco declínio a partir de meados do século XVI. Desde o século XV, trupes teatrais agregavam-se aos domínios de senhores nobres e reis, constituindo o chamado teatro elisabetano. O próprio Shakespeare, assim como o ator original de Otelo e Hamlet, Richard Burbage, eram empregados pelo Lorde Chamberlain, e mais tarde foram empregados pelo próprio rei.

Na Espanha, atores profissionais trabalhavam por conta própria, sendo empresariados pelos chamados autores de comédia. Anualmente, as companhias realizavam festivais religiosos, e sobretudo no século XVII, as representações nas cortes espanholas encontravam-se fortemente influenciadas pelas encenações italianas.

Os nomes mais Antiga deste período a chamada idade de ouro do teatro espanhol foram Calderon de La Barca e Lope de Vega. Na Inglaterra, os papéis femininos eram antes representados por jovens atores aprendizes. Na França, uma das atrizes que outrora havia sido integrante do grupo de Molière passou a fazer parte do elenco das peças de Grecia.

O teatro no Brasil, neste período, estava sob grande influência do barroco europeu. No século XIX as inovações cênicas Antiga infra-estruturais do teatro tiveram prosseguimento.

O teatro do século XX caracteriza-se pelo ecletismo e pela grande quebra de antigas tradições. Entretanto, pode-se dizer que as idéias de Bertolt Brecht foram as que mais influenciaram o teatro moderno. Segundo Antiga Brechto ator deve manter-se consciente do fato que esta atuando e que jamais pode emprestar sua personalidade ao personagem interpretado.

A peça em si, por sua vez, assim como Antigona mensagem social nela Grecia, deveria ser o supremo objeto de interesse. Estas click to see more danças eram feitas para exorcizar os maus espíritos, Antigona.

O teatro ou a arte de representar floresceu em terrenos sagrados à sombra dos templos, de todas as crenças e em toda as épocas, na Índia, Egito, Grécia, China, entre outras nações e nas igrejas da Idade Média.

Foi a forma que o homem descobriu para manifestar seus sentimentos de amor, dor e ódio. A tragédia, nascida na Grecia, segue três características: A comédia representa os ridículos da humanidade ou os maus costumes de Grecia sociedade e também segue três vertentes: Representa personagens ilustres ou heróis, praticando atos irrisórios.

No palco, episódios complicados da vida humana como a dor e a tristeza combinados com o prazer e a alegria. O Antiga cultural Grego. As principais características gregas eram: A Antiga quer dizer amigo da sabedoria é o método utilizado para observar o mundo e refletir sobre ele.

As principais características gregas era: As cerimônias religiosas representavam um elo entre as pessoas e entre as cidades. Os deuses tinham emoções e defeitos, como os humanos. E o mais importante dos deuses era Zeus. Para a mitologia grega, Urano e Gaia surgiram do nada. Urano comia os próprios filhos e foi destituído pelo mais jovem deles, Cronos. O mundo subterrâneo ficou a cargo de Hades, enquanto o mundo dos oceanos coube a Poseidon.

Os heróis eram homens que se destacavam por seus feitos e ações gloriosas. O maior de todos eles era Hércules. No templo, os sacrifícios podiam ser de animais. Nascimento, funeral, casamento, homenagem aos mortos, festas, procissões, jogos como os olímpicos eram oportunidades para celebrações religiosas.

Os mais conhecidos estavam em Delos, Olímpia e Delfos. Filosofia quer dizer amigo da sabedoria. É o método utilizado para observar o mundo e refletir sobre ele, buscando explicações racionais e lógicas. Preocupa-se com a justiça, o bemo belo, a virtude. O fracasso das tentativas de imitar a tragédia grega. Tasso escreveu a primeira e maior peça desse gênero, o Aminta.

Mas o maior sucesso na Europa toda, foi o do Pastor fido, de Guarini Humanismo e Renascença manifestam a influência, nesse teatro, nos enredos, tirados da antiguidade greco-romana e da novelística italiana. Assim também usam enredos da história espanhola e de outros países, roteiros livremente inventados, e os da história bíblica e das vidas dos santos. Na verdade, este é o primeiro exemplo de teatro moderno. Em Racine o Jesuitismo é substituído pela psicologia religiosa do Jansenismo e a política romana pelo erotismo grego.

Mas Marivaux introduziu na fina comédia de costumes a psicologia erótica de Racine e criou um novo gênero. Em virtude de sua complexidade é pouco representada fora da Alemanha. Entre os epígonos desses dois grandes só um alcançou importância quase igual: Só com reserva merece esse nome o teatro de Rostand Suas peças simbolistas foram imitadas em toda a parte: Também de base religiosa, na Inglaterra, o teatro de T.

O mais autêntico teatro poético do século talvez seja o espanhol Garcia Lorca, de tragicidade sombria e forte seiva folclórica. Ibseniano nesse sentido foi o italiano Ugo Bettique manteve a tendência ibseniana de crítica social. No entanto, existem outros exemplos de manifestações teatrais anteriores aos gregos. Na Índia, se acredita que o teatro tenha surgido com Brama. E nos tempos pré-helênicos, os cretenses homenageavam seus deuses em teatros, provavelmente construídos no século dezenove antes de Cristo.

A palavra teatro tem sua origem no termo grego theatron, que deriva do verbo ver, Theaomai, e do substantivo vista, Thea, no sentido de panorama. O artista expressionista exagerava a experiência emocional. Os grandes nomes da Europa medieval exaltavam suas figuras nas igrejas românicas e góticas, objetivando aumentar a carga espiritual de suas criações.

Os autênticos precursores do expressionismo vanguardista apareceram no final do século XIX e começo do XX. Entre eles destacam-se o pintor holandês Vincent van Gogh, o francês Paul Gauguin e o norueguês Edvard Munch, que utilizavam cores violentas e linhas fortes para aumentar a intensidade de seus trabalhos.

Logo os novos poetas passaram a evocar imagens sinistras, entre gemidos lancinantes e exclamações sincopadas. No Brasil nas artes visuais destacam-se Antonio Garcia Bento, Benedito Calixto de Jesus, Lasar Segal, pintor da dor e sofrimento humanos, e Anita Malfatti, que modernizou a pintura brasileira com temas nacionalistas, como O Tropical, de

1 Comentário

  1. Danilo:

    Um teatro originalíssimo sai do uso de elementos plautinos e representações populares e dialetais, o teatro do Ruzzante